CAPÍTOL 6

El vell mariner, que s’havia refugiat al lavabo de l’autobús, hi sortí esparverat cridant que a ell no li agradava l’ hivern, que ell era de terres calentes. La bufeta em va fer visitar aquell indret de l’autobús. Si n’era d’estrany que estava ple d’abrics penjats. Com que la bufeta apretava i no soc de contenir-me gaire, hi vaig entrar. La porta es fermà de sobte i em vaig trobar enmig de la foscor, vaig escoltar molt de soroll, com de lluites i el rugir d’un lleó;allà lluny hi havia una llum...