CAPÍTOL 5

De sobte, a la finestra del autobús vaig veure una ombra atrapada entre el vidre i el bastidor. No em creureu però hi havia una criatura estranya que s’hi barallava. Era com si pretengués alliberar-la. La noieta del seient de davant se li atansà, van parlar alguna cosa que jo no vaig entendre perquè el vell de la cama de fusta venia corrents pel passadís cridant no se què d’un rellotge i un cocodril i em despistà , i quan els vaig tornar a mirar ja els dos volaven allunyant-se de l’autobús