El Guardián Entre el Centeno, JD Salinger

Tot i la seva llegenda negra, aquest es un d’aquells llibres que demostren - un cop mes - que en literatura el que compta es el com i no tan el què: cóm està escrit i no què ens explica. El diferencia d’altres llibres que parlen del mon de la adolescència, ( el narrador es un adolescent explicant la seva pròpia experiència), que ho fa en els termes de la seva condició d’adolescent, amb el llenguatge escaient i amb la manera de percebre la realitat corresponent a la seva etapa vital. Ens permet doncs entrar en el mon del adolescent prestant-nos la seva particular mirada - els seus ulls - per mostrar-nos la vida des de dins d’aquesta etapa universal en la que convergeixen el nen i l’adult; en la que la il·lusió i la realitat encara caminen plegades i encara no s’han acabat de desvincular; aquest espai temporal de la vida on es difícil entendre i ser entès, on comença a ser assumit – no sense conflicte intern i extern – el principi de realitat i de descentralització. Destacable es que aquest narrador - que ens guia durant uns dies per la Nova Yorkdels anys quaranta , en un ambient prenadalenc – ho fa amb la soltura de llenguatge i de discurs lògica del personatge i la seva circumstància; a mes ens parla – al lector – com ho faria si ho fes directament , presencialment, això dona un caràcter de monòleg al text, construït sintàcticament com si fos una transcripció d’un monòleg oral ( no empra recursos literaris propis exclusius de la literatura escrita, es limita a redactar com si ens parles cara a cara ). La contextualització de acció pot semblar allunyar-nos-hi ( transcorre en una altra cultura i un altra època) però, com ja he dit, es centra en un estadi del cicle vital que es universal, la qual cosa la descontextualitza i ens hi apropa perquè parla de valors, experiències, il·lusions, desenganys, somnis i totes aquelles coses que conformen la vida de tothom i que transcendeixen contexts d’espai i temps. Quan al lector tipus, no hi crec en això; crec que tota la literatura es per tots els lectors, ja que la resposta no te per què ser homogènia: cada lector es una possibilitat diferent, seria absurd fer distincions entre aquests que no responguin als impediments obvis de la maduració. En aquest cas, crec que es una obra amb moltes lectures: el lector adolescent la gaudirà d’una manera però l’adult també, i ben segur que ambdós es trobarán en l’espai de la novel·la; molt interessant com a segona lectura per a aquells que la varen llegir de joves i ara ho puguin fer des de la perspectiva de l’adultesa. No parlaré del argument pròpiament dit perquè es irrellevant en aquesta breu ressenya - no aconsello històries sinó literatura i aquesta no te res a veure amb la vessant argumental -, entre d’altres raons perquè els arguments no crec que puguen ser exposats a valoracions; jo em limito a allò que conforma la part literària de l’obra: el que dic sempre , el com.

Afegit el 3/ 2/10

Amb la gran flexibilitat que aporten les eines de la xarxa, aprofito per afegir uns enllaços a mode d'homenatge a JD Salinger, autor de la novel.la; el qual va morir la setmana passada.Fernando Ormazábal Blanc.

LLEGENDA NEGRA