El Faro de la última Orilla

Aquesta novel.la ha estat un descobriment casual i afortunat. Entre les prestatgeries de casa meva acostumen a conviure llibres i col.leccions que no se ben be com hi han arrivat. Quan algú no sap que fer d'aquests objectes que demanen espai i sap greu de llençar no es estrany que decideixin donar-los a algú que saben que els cuidará. Be, el preambul em semblava obligat en aquest cas. L'havia localitzat temps enrere, mentre curiosejaba per on era instal.lat i la primera frase em cautivá - ¡ tant! que vaig pensar a fer una classificaccio dels millors començaments de novel.la i que os insto a col.laborar-hi - total, no em vaig decidir a la primera i el vaig retrobar fa poc; aquesta vegada si el vaig llegir. Perquè el porto aquí? Perque m'ha fascinat. No havia sentit mai el nom de l'autor: Stephen Marlowe, ja passa, aixó... Es una boixeria sols apta per a aquells que algun cop han intentat escriure ficció. El protagonista es un E.A.Poe fictici i moltes coses de les que hi esdeven son importades de l'obra d'aquest autor. El aire caótic de la narració - que s'esllavisa entre moltes capes diferents de realitat- els personatges sórdits, amb la tragedia escrita en elsd ulls amb els que ens mostren el seu mon perdut en regions llunyanes de l'ànima. Si heu llegit a Poe i molt especialment el Relat d'Arthur Gordon Pim experimentareu una mena de retorn al submons d'aquest autor únic i extraordinari en aquesta fantasia novel.lada. bona nit i obscurs sons.